dimarts, 15 d’abril de 2014

L'antiga sinagoga de Lleida


 
                                        Imatge: Evocació del barri de la Cuirassa a càrrec d'Enric Garsaball
 
Un dels edificis més destacats de l'antiga Cuirassa de Lleida era sens dubte la sinagoga o escola, que a més de ser un centre de culte, també ho era d'ensenyament i espai de la vida social dels seus habitants. També tenien la seva seu institucions benèfiques i el govern de la comunitat jueva.

La funció més important era la celebració del culte del dissabte, el Sabbath, i només requeria d'un local adequat orientat cap a Jerusalem, el rotlle de la Llei -anomenat la Torà- i un parell de llànties; per tant las sinagoga podia ser qualsevol edifici de la comunitat que reunís aquests condicions. Es probable que n'hi hagués més d'una, ja que el 1268 es parla de "sinagogas vestras" que "decente aptare possitis". També hi ha notícies d'un oratori, tot i que podrien ser uns banys rituals anomenats micvé o una sinagoga privada. Per argumentar aquests referents històrics només disposem de  fonts documentals ja que no s'han trobat restes arqueològiques.

 L'interior de la sinagoga responia habitualment per a una distribució tipus, amb unes estances que es repeteixen sistemàticament. Aquests espais interiors són:

  •     Sala d’oració d’homes i dones. Les dones, però, estaven segregades en una tribuna elevada amb reixes de fusta que impedien la visió des de baix.
  •     Escoles Major i Menor. A la major és on hi estudiaven els homes, mentre que a la menor hi estudiaven les dones, de forma “més superficial” i sense entrar en la profunditat de l’escola Major.
  •     Azarot. Pati porticat on es reunia l’Aljama. Guarda força semblança amb el concepte de claustre cristià.
  •     Mikvé. Sala de bany amb aigua corrent on es purificaven tant les dones com els objectes litúrgics. Hospitals, Carnisseries i Forn. Dependències annexes que mantenien relació (comercial a vegades) amb el temple.

Actualment, la sinagoga de Besalú està considerada un dels vestigis més importants del llegat jueu a Catalunya. Per aquest motiu, ha estat declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN) en la categoria de zona arqueològica pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un dels pocs conjunts sinagogals que es conserven a Europa en tant bon estat i compten amb una important documentació d'època medieval.

Fonts: Joan J. Busqueta. Història de Lleida (Pagès editors). Bloc de Artes et Historia (Els jueus a Catalunya. Algunes Sinagoges i la seva tipologia). Girona.notícies.com.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada