dimecres, 21 de maig de 2014

Reportatge de les 4es Nits Gastronòmiques del Museu de Lleida. Lleida TV

http://lleidatelevisio.xiptv.cat/la-setmana-a-ponent/capitol/el-barri-jueu-de-la-cuirassa-de-lleida
Si voleu veure el reportatge realitzat per Lleida Televisió sobre les 4es Nits Gastronòmiques només heu de clicar sobre la imatge. Un centenar de persones van poder gaudir d'aquest maridatge entre gastronomia, art i història.

dimecres, 30 d’abril de 2014

L'adafina, cuinar abans del Sabbath / שבת

A la fotografia podem veure part de l'equip gastronòmic que ha dissenyat el menú de cuina jueva: El cuiner Josep Lladonosa i Giró, la cuinera del Cafè del Museu, Sara Mayoral i Miquel Sabaté, tècnic del Museu de Lleida. A la foto hi manca la cuinera Marcela Larrea.


L'origen de l'adfina és jueu i data del segle XV. Es preparava els divendres per poder menjar-ho el Sabbath, el dissabte, el seu dia sant de descans, en el qual no es podia treballar ni cuinar. Per aquesta ocasió els organitzadors hem adaptat -amb la col·laboració del xef Josep Lladonosa i Giró -  la tradicional recepta medieval.

Ingredients:

- Pollastre.
- Ceba.
- Figues seques.
- Gingebre.
- Mel.
- Llet d'ametlla (Brou de pollastre i ametlla marcona)
- Mongeta blanca.
- Sal.
- Pebre.
- Oli d'oliva.
- Sal.

A continuació us adjuntem el procés d'elaboració manuscrit pel xef Josep Lladonosa:











dimarts, 29 d’abril de 2014

Jalá





La paraula hebrea jalá és utilitzada generalment per al pa trenat del menjar del Shabbath o Sabbat i de les festivitats jueves.


 RECEPTA CLÀSSICA

INGREDIENTS

1 kg de farina comuna.
2 ous.
½ got d'oli.
2 gots d'aigua tèbia.
½ got de sucre.
50 g de llevat.
1 culleradeta de sal.

PER PINTAR

1 ou batut.
1 cullera de sucre.
1 culleradeta d'oli.
Sèsam.

Tamisar la farina. Fer un buit al centre. Col·locar el llevat. Agregar el sucre i l'aigua tèbia. Esperar que el llevat es dissolgui. Agregar els ous, oli, sal. Barrejar i començar a pastar fins que es formi una massa suau i elàstica. Col·locar un dit sobre la massa i enfonsar-la una mica. Si la massa torna ja està suficientment pastada. Deixar elevar fins que dupliqui la seva grandària (més o menys una hora).

Encendre el forn a temperatura mitjana. 

Prendre boletes de massa i donar-lis forma de bastons. Trenar-los, col·locar cada pa trenat en una plata de forn oliada i pintar-los. Empolvorar amb sèsam. Enfornar fins que estiguin daurats els pans.

Humus - hommos - humus






Humus- hommos - hummus

Si hi ha alguna cosa que veritablement identifica a gran part de la societat israeliana o del Mig Orient és la tradició d'asseure's i degustar un bon plat d'humus. És ideal per menjar amb pa de pita, pa torrat o vegetals crus com pastanagues, branques d'api o pebrots vermells tallats en juliana (crudités). A més es poden fer entrepans amb humus, tomàquet natural, i una mica de julivert fresc picat... o amb el que se t'ocorri.

Moltes fonts de la gastronomia descriuen l'humus com un dels aliments preparats més vells de l'Orient Mitjà. Els ingredients principals de l'humus eren sabuts en l'antic Mediterrani i Mitjà-Oriental. Mentre que la seva antiguitat no està ben documentada, la història dels seus ingredients s'entén més extensament. Els cigrons són l’ ingredient principal de l'humus i han estat un l'aliment humà durant més de 10.000 anys.

L'humus és una recepta tradicional de paté de cigró. Un sabor intens i sorprenent per a una recepta fàcil de preparar i molt versàtil. Perfecte per a tapes, aperitius, entrepans, amanides, etc.

Ingredients:

Un pot de mig quilo de cigrons prèviament cuits.
Un rajolí d'oli de sèsam (val el d'oliva però amb sèsam queda deliciós).
2 dents d'all.
Un raig de suc de llimona.
Un polsim de comí.
Un pessic de piment vermell dolç.
Un polsim de sal.

dimecres, 16 d’abril de 2014

Els jueus i la medicina. L'escola de traducció hebrea de Lleida



Els jueus de la Lleida medieval, a banda de destacar per les traduccions de textos àrabs, també disposaven d'una escola de medicina pròpia, que primava la dietètica, la higiene i la farmacopea. Però tot i l'existència documentada d'aquesta escola, tot jueu que es volgués dedicar a la medicina havia de superar un examen a la Facultat de Medicina de l'Estudi General.

                                          Fotografia: làpida situada a la Costa del Jan de Lleida en honor de Cresques Abnarrabí

Tot i l'existència de concilis i lleis que prohibien que metges jueus o sarraïns exercissin amb els cristians, molts reis de la Corona d'Aragó confiaren en la medicina jueva requerint el servei dels seus metges. Joan II féu cridar el famós oftalmòleg Cresques Abnarrabí, jueu de Lleida, per operar les seves cataractes. També coneixem l'existència de dues jueves casades amb dos germans lleidatans que aconseguiren l'autorització de Pere III el Cerimoniós per exercir la medicina: Bellaire, vídua de Samuel Gallipapa, i Pla, esposa de Jafuda Gallipapa.

Escola de traducció hebrea

L'indret ocupat actualment pel Mercat del Pla, també conegut com el Pla dels Gramàtics, és on van ser ubicades, des de la fundació de l'Estudi General, les facultats de Cànons i Lleis, de Gramàtica, Filosofia i Teologia i també, després de passar per diferents ubicacions, la Facultat de Medicina.

Les aules d'aquesta facultat impartiren les teories mèdiques de musulmans com Avicenna i Averrois o les del metge jueu Maimònides; també de traduccions àrabs de clàssics com Hipòcrates o Galè. Però com que els mestres cristians no coneixien l'àrab, la població jueva i la seva escola de traducció esdevingueren fonamentals per a la transmissió d'aquests coneixements. Existeixen diversos documents que demostren el pagament a jueus lleidatans per la traducció de textos mèdics en àrab al llatí o al romanç.

Font: Circuits! Passejades per la ciència i la història de Cataunya. Generalitat de Catalunya