La denominació més comuna utilitzada a Catalunya per a l'espai físic de les comunitat hebrees de les ciutats sol ser "call". L'única excepció la trobem a la ciutat de Lleida que utilitza la paraula Cuirassa.
Les primeres mencions a aquest espai daten de mitjan segle XII, concretament de 1158, encara que es té constància de notícies anteriors de la presència jueva a Lleida. En una escriptura del Llibre Verd de la catedral datada el 1180, el bisbe Berenguer atorga a Esteve Rigalt una casa que tenia a la parròquia de Sant Joan, davant del portal de Gardeny, que confronta amb el carrer que duu a la Cuirassa dels jueus.
Font: Xavier Eritja i Mònica Sesma Història de Lleida (Pagès editors)
La Cuirassa de Lleida estava situada entre les parròquies de Sant Joan i Sant Andreu, per damunt del carrer Major, a la banda del dreta de l'actual carrer Cavallers, que en l'època rebia la denominació "carrer del Romeu". Ens hem d'imaginar un barri atapeït i força estret, on el centre és la plaça de la Cuirassa, l'actual plaça del Seminari. Al nord limitat per l'actual carrer Companyia (abans Vilanova), s'obria un portal d'accés, l'anomenada Porta Rodona. A ponent, per la banda del carrer Cavallers, hi havia el carrer Reial de la Cuirassa (actual Sant Cristòfol), on s'obre un altre dels portals, el de Saporta (avui dels Dolors), i el carrer d'Icard (actual Maranyosa). A la banda del carrer Major hi ha un altre portal a l'anomenada "Costa del Jan" - per Joan de Sant Climent, que hi tenia un casal en aquell indret a començaments del segle XV-, d'on surt un carrer anomenat de "la Cabateria de la Cuirassa", després de la Jueria, i que, en dirigir-se cap a la plaça de la Cuirassa, travessava una plaça més petita anomenada de la Cuirassola.
Fonts: Joan J. Busqueta. Història de Lleida (Pagès editors).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada