Els jueus de la Lleida medieval, a
banda de destacar per les traduccions de textos àrabs, també disposaven d'una
escola de medicina pròpia, que primava la dietètica, la higiene i la
farmacopea. Però tot i l'existència documentada d'aquesta escola, tot jueu que
es volgués dedicar a la medicina havia de superar un examen a la Facultat de
Medicina de l'Estudi General.
Fotografia: làpida situada a la Costa del Jan de Lleida en honor de Cresques Abnarrabí
Tot i l'existència de concilis i lleis que prohibien que metges jueus o sarraïns exercissin amb els cristians, molts reis de la Corona d'Aragó confiaren en la medicina jueva requerint el servei dels seus metges. Joan II féu cridar el famós oftalmòleg Cresques Abnarrabí, jueu de Lleida, per operar les seves cataractes. També coneixem l'existència de dues jueves casades amb dos germans lleidatans que aconseguiren l'autorització de Pere III el Cerimoniós per exercir la medicina: Bellaire, vídua de Samuel Gallipapa, i Pla, esposa de Jafuda Gallipapa.
Escola de
traducció hebrea
L'indret ocupat actualment pel Mercat
del Pla, també conegut com el Pla dels Gramàtics, és on van ser ubicades, des
de la fundació de l'Estudi General, les facultats de Cànons i Lleis, de
Gramàtica, Filosofia i Teologia i també, després de passar per diferents ubicacions,
la Facultat de Medicina.
Les aules d'aquesta facultat
impartiren les teories mèdiques de musulmans com Avicenna i Averrois o les del metge jueu Maimònides; també de traduccions àrabs de clàssics com Hipòcrates o Galè. Però com
que els mestres cristians no coneixien l'àrab, la població jueva i la seva
escola de traducció esdevingueren fonamentals per a la transmissió d'aquests
coneixements. Existeixen diversos documents que demostren el pagament a jueus
lleidatans per la traducció de textos mèdics en àrab al llatí o al romanç.
Font: Circuits! Passejades per la ciència i la història de Cataunya. Generalitat de Catalunya
